┌ltimes notÝcies 
Cerca notÝcies 


Detall de la notÝcia
 
LLORET, SANTA CRISTINA I PINYA DE ROSA08/03/2007
 


LLORET, SANTA CRISTINA I PINYA DE ROSA

 
LA VANGUARDIA, LECTOR OPINA 07/03/2007

F. XAVIER ROTLLAN, Lloret | Aquest diumenge 4 de marš, els lloretencs vam protestar per un greuge injust que se'ns vol fer per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Ens volen prendre Santa Cristina, un paratge natural i un santuari referent d'all˛ que Ús Lloret. No es pot entendre ni explicar quŔ Ús la nostra vila sense fer-ho dins el context hist˛ric i tambÚ actual de Santa Cristina.

I quŔ en volen fer? Doncs ni mÚs ni menys que annexionar-ho a la finca Pinya de Rosa, de l'Ajuntament de Blanes. Quina ha sigut l'excusa "oficial"? La creaciˇ d'un PEIN (instrument jurÝdic de protecciˇ de la natura) pensat inicialment per protegir Pinya de Rosa, per˛ al qual se li ha estŔs els seus tentacles maliciosos amb una finalitat clarament confiscat˛ria i res mÚs.

La finca Pinya de Rosa Ús propietat de l'Ajuntament de Blanes, que la va comprar a un particular. Com que tÚ bona part del s˛l urbanitzable, el PEIN comportarÓ una milionada que es pagarÓ amb diner p˙blic, en indemnitzacions pel fet de deixar de ser-ho. Com que el s˛l de Santa Cristina no Ús edificable, el greuge a Lloret els sortirÓ baratet. No Ús que es vulgui protegir Santa Cristina, sinˇ que ens la volen prendre i res mÚs. Protegida ja ho estÓ i de sobres: per la Llei de costes de l'Estat, que impedeix edificar en la proximitat del mar, pel Pla Costaner, aprovat per la propia Generalitat i pel Pla General d'Urbanisme de Lloret, aprovat inicialment per l'Ajuntament i ara en trÓmits de ser-ho tambÚ definitivament per l'˛rgan urbanÝstic competent de la mateixa Generalitat.

Quin profit "polÝtic" malvers en treurien els qui governen la Generalitat actualment? Computar com a protegit per ells un terreny que ja ho estava. Per tant, si aquesta Ús la forma d"actuar del Departament de Medi Ambient, s'haurÓ de parar curosa atenciˇ quan ens presentin estadÝstiques de quants milers d'hectÓrees de terreny ha protegit Medi Ambient, si en les xifres s"inclouen o no finques o sectors que ja estaven protegits per altres mecanismes. No f˛ra cas que, a base de duplicar o multiplicar "proteccions" un dia resultÚs que Medi Ambient ha protegit mÚs hectÓrees que la mateixa superficie de Catalunya.

 
 

Documents associats: