┌ltimes notÝcies 
Cerca notÝcies 


Detall de la notÝcia
 
GENERALITAT NEGOCIA LA COMPRA DE TERRENYS DEL PEIN06/10/2006
 
El conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP), Joaquim Nadal, va anunciar ahir que la Generalitat t la intenci dadquirir en menys dun any la finca de Pinya de Rosa, protegida com a Paratge Natural dInters Nacional (PNIN). La compra significar la compensaci dels drets patrimonials que reclamen els propietaris i alhora garanteix que el paratge estar al servei de lactivitat cultural i turstica de Blanes.

Joaquim Nadal va portar una molt bona notcia per a Blanes, ahir dijous a la tarda, ja que la voluntat de la Generalitat de comprar Pinya de Rosa, si sacaba fent efectiva, servir per compensar els drets patrimonials que reclamen els seus propietaris desprs qu el Departament de Medi Ambient i Habitatge anuncis fa uns mesos la delimitaci i protecci del paratge.

Aquesta protecci suposa un bloqueig de les expectatives urbanstiques dels propietaris, que havien cedit anticipadament part dels terrenys a lAjuntament perqu aquest els ceds a la Generalitat, que va acabar fent lHospital Comarcal de Blanes i un institut. Aquesta cessi correspon al 10% que marca la llei per a reserva dequipaments.

Amb la protecci de Pinya de Rosa, lescenari canvia i, segons un dictamen ems per la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat, tot all que shavia anticipat pels aprofitaments urbanstics dels terrenys sha de retornar, segons va comentar el conseller Nadal. s davant daquesta situaci que el Govern sha plantejat la possibilitat de comprar tota la finca (unes 44 hectrees) a un preu raonable.

Per altra banda, per assegurar que Pinya de Rosa es convertir en patrimoni pblic, la Generalitat sha reservat un dret de tempteig sobre la finca per si algun privat volgus comprar-la. Nadal ha assegurat que no cal patir per aquesta possibilitat, ja que la llei prohibeix que shi faci res, per comenta que daquesta manera la seguretat s total.

El conseller va comentar que al darrere daquest anunci hi ha dos anys de negociacions amb els propietaris i confia en fer efectiva la compra abans dun any. Pel que fa al preu, no sha avanat cap xifra, per el conseller creu que amb els dictmens existents, podria ser que el preu fos inferior als vint milions deuros.

El conseller tamb va fer referncia a lespai del PNIN que pertany al municipi de Lloret de Mar i, arrel de la polmica generada al respecte, va considerar que la protecci de la Generlitat no entra en contradicci amb lobjectiu histric de lentitat lloretenca. Nadal va considerar que el PNIN noms fa que complementar una tasca que lentitat socioreligiosa porta fent exitosament des de fa segles. Per altra banda el prxim dilluns dia 16 doctubre siniciaran els trmits per expropiar els ltims terrenys necessaris per al perllongament de lautopista del Maresme, la C-32. Aix ho va anunciar el conseller de Poltica Territorial a la visita a Blanes. Lautopista sallargar des de Palafolls fins a la GI-600. Nadal va comentar que aquesta obra servir per fer el posterior enlla amb el desdoblament de la N-II i la futura carretera daccs a la Selva martima.

El PTOP va donar llum verda al perllongament de lautopista C-32, que ser possible desprs que dilluns dia 16 doctubre sinici la informaci pblica de les expropiacions necessries per fer la prolongaci de la C-32. Les obres les ha de fer Acesa, segons va comentar Nadal, com a conseqncia de la concessi que t de lautopista del Maresme. Nadal tamb va comentar que amb linici daquest procs Acesa ja no t excuses per no continuar la C-32. Tot i aix, el conseller va comentar que lempresa reclama a la Generalitat danys patrimonials per no haver fet aquesta obra en el temps que tocava. Segons argumenta Acesa, el nou tram li hagus garantit un major trnsit i ara en vol alguna compensaci.

El perllongament de lautopista servir, en el futur, per enllaar amb el desdoblament de la N-II (a hores dara est pendent dun estudi mediambiental del Ministeri de Foment, que s qui ha de dibuixar el traat definitiu) i amb la carretera que ha dunir els pobles de la Selva Martima, com a via daccs a la Costa Brava sud.