|
 |
Detall de la notícia
|
 |
|
|
|
| |
| COMUNICAT | 10/04/2009 |
| |
VALORACIÓ DE LA SENTÈNCIA QUE EXCLOU SANTA CRISTINA DEL PEIN
Manifestem la nostra satisfacció pel resultat d‘aquesta sentència que reconeix allò pel que hem estat lluitant des que al 2006 es va dictar el Decret de forma unilateral des del Departament de Medi Ambient. El nostres assessors n‘han destacat la contundència i rotunditat dels seus termes.
Hi reconeixem a la mateixa, molts dels arguments que hem defensat des de llavors. Amb claredat meridiana, la Justícia reconeix que Medi Ambient va dictar el Decret IGNORANT absolutament tant la realitat física com el fons que per Lloret representen les activitats de l‘Obreria, que mereixien particular i detallada atenció quan al seu lloc es va produir un silenci injustificat.
Entrant al fons del tema, interpretem el sentit de l‘anulació de ple dret deixant sense efecte aquell infortunat Decret, NO COM UNA SIMPLE QÜESTIÓ DE FORMA, que es podia haver resolt amb més o menys argumentacions que no es varen molestar a fer; sinó que va mol més enllà com demostrarem.
La sentència considera provades les realitats existents a l‘Obreria i les activitats culturals i socials de la mateixa en mèrits de les proves pericials practicades, i accepta fent seva l’al•legació presentada en el sentit que els objectius que proposa el PEIN ja els està complint l‘Obreria a la que li correspon continuar amb la gestió de la finca de Santa Cristina. Aquesta és una qüestió de fons mol important, implicant que la finca no es podia incloure al PEIN si, com era obligació dels legisladors haguessin contemplat les realitats existents en aquest espai. Sempre hem interpretat que aquestes realitats es varen ignorar amb plena consciència atès que la seva existència impedeix la inclusió dins d‘una llei que defineix que la protecció dels Pein es donarà als espais als que sigui necessari assegurar aquesta protecció com era per exemple Pinya de Rosa per l‘amenaça
urbanitzadora.
La sentència modifica l’àmbit territorial del PEIN al declarar nul el Decret en quant a la superfície de la finca del terme de Lloret, però respectant la delimitació en quant al terme de Blanes, que inclou com a nucli central al PNIN, amb un grau de protecció superior a l’espai PEIN. Implica que si, com esperem, la Generalitat accepta la sentència del tribunal català i no presenta recurs de cassació al Tribunal Suprem de Madrid, aquesta sentència adquireix fermesa i permet desbloquejar la redacció del Pla d‘Usos del PNIN, que es troba actualment paralitzat per estar condicionat a la resolució dels contenciosos existents. En cas contrari, i es recorre en busca d‘un resultat molt incert, s’ajorna indefinidament aquest pla d‘usos per la gestió del PNIN de Pinya de Rosa.
Ajornem les valoracions sobre el tractament polític d‘aquest tema per part de l‘administració autonòmica, fins a conèixer la decisió de la Generalitat sobre l‘enunciat anterior.
Agraïm a totes les entitats i població que ens ha manifestat contínuament el seu suport que ha estat el que ha resultat decisiu perquè la Justícia entengués el que no varen entendre al seu dia els representants legítims del poble, els polítics autonòmics: que Santa Cristina és un espai que és del poble de Lloret i que des de fa molts segles té lloretencs de cada generació que l‘estimen i defensen perquè segueixi sent un espai verge, natural, públic, dipositari d‘uns valors culturals, tradicionals i històrics.
|
| |
| |
Documents associats: |
|
|
|
|
|
|
|
