|
 |
Detall de la notícia
|
 |
|
|
|
| |
| EL PI GROS AFECTAT PEL TEMPORAL DE SANT ESTEVE | 31/01/2009 |
| |
|
EL PI GROS AFECTAT PEL TEMPORAL DE SANT ESTEVE
|
| |
Al matí del 27 de Desembre últim, fent una ullada a les destrosses ocasionades pel temporal de la nit anterior,
vam tenir la desagradable sorpresa d’observar que, al peu del pi gros s’havia obert una escletxa d’uns dos
metres de llargada, que marcava el moviment fet pel pi per acció del vent de llevant, que havia inclinat la seva
verticalitat aixecant deu centímetres el pa d’arrels del seu costat est, el que vol dir que l’arbre ha sofert una
inclinació cap a l’oest, tot i que no sigui visualment apreciable.
La combinació de diferents factors expliquen el fet. El terra era molt moll
per acció de la intensa pluja caiguda; el vent va bufar fort fins fer les
destrosses prou conegudes aquest dia, i el pi té la seva brancada desequilibrada
de fa molts anys, quan es varen haver de podar branques
importants d’un mateix costat (el que mira cap a Lloret), pel que el seu
centre de gravetat es troba desplaçat del centre.
La situació no sembla greu en aquest moment, però si que és un indici
del punt feble pel que pot fallar l’arbre. De no actuar-hi d’alguna manera,
ens exposem que la propera llevantada provoqui danys realment greus,
que amenacin la vida d’aquest símbol de la nostra població.
Consultades persones autoritzades, es va prendre com a mesura d’urgència
l’arriostrament de l’arbre amb un cable d’acer envoltant la part
superior del tronc, ancorat per l’altre extrem en un punt sòlid. El millor
que es va trobar, va ser un pi situat sobre la penya que separa les platges
de Santa Cristina i Treumal, envoltant amb una cadena la base del
seu tronc. Amb aquesta maniobra es va intentar preveure l’acció d’una
possible segona llevantada, que hauria estat fatal pel futur d’aquest arbre
emblemàtic.
L’enginyer forestal i soci de l’Obreria Josep Maria Masses Tarragó va
redactar ràpidament un informe sobre les mesures a emprendre, dirigint
aquestes accions. S’ha procedit a compactar el sòl aixecat, passanthi
un vehicle pesat per sobre quan el terreny encara era moll; s’està
treballant per posar un puntal que recolzi el tronc per evitar una major
inclinació, consistent en un pilar de ferro recolzat en una planxa del mateix
material al terra, i en una travessa de fusta travada pel tronc i les
branques del pi, a sis metres d’alçada. La intenció és que aquest pilar
pugui ser retirat passat l’hivern, quan el risc de temporals de llevant
passi; amb la possibilitat de tornar-li a posar preventivament de cara
als propers hiverns. Alhora, s’ha procedit a la poda de dues branques
llargues de la part més baixa, que tenien ja molt poca vida i presentaven
un pes important en el sentit desfavorable per l’equilibri de l’arbre. També
s’ha aprofitat per podar totes les branques mortes, i retirar alguns
cables d’acer que empresonaven el creixement de les branques que
encerclaven. Amb aquestes mesures, esperem haver superat el tràngol
que ha suposat pel pi gros de Santa Cristina, aquesta llevantada.
A la resta de la finca, els efectes del temporal han estat també desastrosos
per la vegetació. S’han perdut tres exemplars d’arbres importants.
Un roure africà, el més gran dels que queden en aquest bosc: 22 metres
d’alçada i 2,15 metres de perímetre del tronc, a un metre del terra.
Tenia una edat aproximada de 200 anys, com el que es troba descrit al
llibre Flora bàsica de Santa Cristina”, de Josep Mª Masses i Maria Pery,
i és una pèrdua important pel caràcter relictual d’aquesta espècie (amb
escassa representació actual però que era comuna en altres èpoques)
que, malgrat el nom, és endèmica de la regió mediterrània; essent-ne un
testimoni viu, la part del bosc de Santa Cristina que dóna al torrent que
separa la finca de l’Hotel Santa Marta. Aquests arbres es troben afectats
per una plaga d’escarabats que barrinen els seus troncs debilitant-los,
contra els que és molt difícil lluitar atesa l’alçada dels arbres.
Una altre arbre trencat per la soca (també per l’efecte de la plaga descrita)
és l’alzina que es trobava al peu de la baixada a la platja, sobre el monument
a Joan Llaverias. També d’importants proporcions, un pi blanc
d’uns quinze metres que s’ha tombat des de les seves arrels quedant
entravessat a la meitat del camí de baixada a la platja, trencant la barana
nova de l’estiu passat, i esqueixant una gran branca del pi més gran que
hi ha en aquest punt. També s’ha hagut de tallar un pi que s’havia inclinat
fins recolzar-se sobre la línia elèctrica que alimenta l’ermita.
Un cop retirats els arbres i branques, l’Obreria procedirà com ve fent
normalment a replantar les zones afectades amb les espècies pròpies
procedents de llavors i plançons del mateix indret que són avivats pel
treballador de la finca, reforçant-ho si cal amb exemplars de viver, sempre
de les mateixes espècies endèmiques.
|
| |
| |
Documents associats: |
|
|
|
|
|
|
|
