|
 |
Detall de la notícia
|
 |
|
|
|
| |
| MORT DE PILAR RIBOT PARÉS | 11/01/2009 |
| |
|
MORT DE PILAR RIBOT PARÉS
|
| |
El dia 11 de gener i després d’una llarga
malaltia ens deixava la Pilar Ribot i Parés,
que va cobrir el càrrec de Marabadessa
a l’Obreria de Santa Cristina durant vint
anys, de 1982 a 2002.
La figura de la Marabadessa no està regulada
pels estatuts ni per cap norma escrita
a l’Obreria. És una funció que s’ha transmès
per tradició al llarg del temps. Fem un
breu repàs de coses escrites al respecte.
Al “Llibre de Santa Cristina”, Josep Mª
Pons i Guri fa una recopilació històrica del
Ball de Plaça i esmenta a Josep Galceran,
que no ens diu res sobre la marabadessa
quan descriu la dança al 1891, ni tampoc
en temps anteriors. En relació amb aquesta
absència, diu Pons Guri: “L’aparició de
la Marabadessa no pot restar en oblit; no
creiem que es pugui tractar d’un nou personatge,
car en temps del rector Gibert
ja s’estilava que les donzelles no anessin
sense qui en tingués cura”. Reprodueix
seguidament una part de les “Instrucciones
para los Obreros de Santa Cristina”
de l’any 1900 redactades per Joan Cabruja
i Robert (arxiu de l’Obreria) on explica
que “la Madre Abadesa” entrega les flors
a les Obreres per iniciar el ball, i els recull
al moment de trencar les almorratxes. En
aquest mateix document es descriu la diada
dels Perdons, explicant que es dirigeixen
a l’ermita les quatre obreres de costat,
amb dos obrers a cada extrem; darrera va
“la Madre Abadesa”, l’Ajuntament i en últim
lloc els músics.
Pons Guri fa el comentari que el nom de
marabadessa “té un rastre de sornegueria
molt propi de la gent de la Costa Brava”, i
fa la descripció següent: “La marabadessa
era una institució, bé que lloretenca, també
habitual en altres llocs als segles XVII,
XVIII i encara al XIX. No era una cosa ben
vista que les donzelles anessin soles, principalment
en llocs públics i calia que fossin
acompanyades per una senyora gran,
una assistent o vigilant, figura a la qual els
castellans donaven el nom de dueña. La
marabadessa, escollida per l’Obreria, la
veiem acompanyar les donzelles obreres
de Santa Cristina, a més de la diada dels
Perdons, en la processó marítima i en la
dansa de la festivitat de la santa”..
Esteve Fàbregas ens diu a “Lloret de Mar”
al descriure la processó que les obreres
“són acompanyades i assistides durant el
romiatge, des de l’antigor, per una dona
anciana, vestida de negre, anomenada la
“Marabadessa”, càrrec que és vitalici.”
Amb el pas dels anys la figura de la Marabadessa
s’ha adaptat als temps i s’ha
rejovenit, tant al cas de la Pilar quan va entrar
al càrrec com al de l’Anna Blasco que
l’ocupa actualment. Ara no es considera
un càrrec vitalici sinó més aviat un càrrec
de confiança elegit per l’Obreria, integrat
en totes les seves activitats i amb participació
activa en les mateixes, amb la funció
principal de coordinar i transmetre a les
obreres quines són les seves obligacions
i de quina forma han d’actuar desenvolupant
les seves funcions d’obreres.
La Pilar ha estat una persona absolutament
entregada a la funció de Marabadessa,
portant a terme aquesta tasca amb
tota la seva il·lusió i entrega. Als últims
temps amb la malaltia ja avançada, els
seus ulls brillaven amb intensitat quan se
li parlava de Santa Cristina. Els vint anys
de dedicació que hi ha tingut han ocupat
un espai de la seva vida, que mereixen
molt més que el senzill record que ara li
puguem dedicar.
En el seu comiat, l’Obreria li va voler dedicar
un petit homenatge amb el cant dels
goigs de Santa Cristina, gràcies a la col·
laboració dels membres del Cor Alba de
Prima que varen deixar les seves obligacions
laborals per fer-ho possible; i la lectura
per part de l’actual Marabadessa Anna
Blasco, d’uns versos de Josep Maria Coll i
Rodés referents a Santa Cristina.
|
| |
| |
Documents associats: |
|
|
|
|
|
|
|
